EL COS COM A CULTE

Sota el títol de “Silicona per sorteig” el Periódico (1.10.08) anuncia que en Argentina hi ha discoteques en que després d’una nit de bogeria es pot acabar amb un premi sota el braç, o implantat als pits tal i com acostuma a passar. El trofeu, cada vegada més cobejat, no és res més que el pagament d’una operació d’estètica. La silicona és la solució actual?

Les embarassades acostumen a sentir-se malament físicament pel fet de portar una cosa que en certa manera no els “pertany”. Els peus s’inflen, la pell tiba i s’intensifica el dolor d’esquena ja que el teu cos no tenia assimilat aquell pes com a propi. Passa el mateix amb la silicona?

Això és una denúncia, no a la silicona en sí, sinó a tots els esteotips que la societat està creant sent o no conscient (millor que sigui inconscient, perquè fer-se mal a un mateix de manera “voluntària” significaria el fi de la raó humana). Molts estereotips han perjudicat seriosament a la dona, i ara, actualment, també estan passant al sexe contrari.

La silicona que t’explota si vas a la muntanya (les alçades), les noies que es cauen perquè no tenen punt de suport (massa primes), les que ploren perquè no els entra una 36, les que es lleven una hora abans per poder maquillar-se i pentinar-se adequadament per mostrar als passatgers del transport públic lo perfectes que són fins i tot a primera hora del matí... Hi ha tantes coses que provoquen aquests estereotips.

Sí que és cert que un ha de procurar que el seu cos sigui el millor possible, però sense arribar a ser malaltís. Implantar-se un braç, una cama o alguna altra mena de pròtesi necessària per la vida diària sí que ho puc entendre, però la silicona? Què et garanteix, una vida sexual llarga fins que només tinguis el pit perfecte perquè estaràs arrugada com una pansa?