Els fills.

És un tema que en una parella sempre acaba sortint, o entre els amics. La típica situació d’anar a conèixer els sogres i et pregunten: “I quins són els postres plans de futur? Teniu pensat tenir alguna criatura?”

Són temes massa complicats per tractar-los a la lleugera. S’ha de tenir en compte diversos factors:

Fins a quin punt pots estar segur que podràs educar el teu fill? Tal i com s’ironitza en la vinyeta, és temps de crisi , i un fill ben alimentat (en el sentit de cuidat i no estrictament alimentari) és car.

Fins a quin punt pots estar segur que sereu els dos progenitors qui el cuidarà? Ja se sap que el sistema parental està canviant molt en l’actualitat, i que res és el que era. Les parelles són molt diverses i les seves formes més encara (ja no hi ha lloc per la imaginació).

Què és el que l’hi convé a un fill? Quina és la concepció que en tenen els pares actuals o els que ho seran en breu?

Pensava que un fill era fruit d’alegria, però la gent ha descobert que ja no vénen amb el pa sota el braç, sinó amb ganes de guerra. Pensava que un fill era fruit de l’amor entre dues persones, però les circumstàncies poden fer variar tant els sentiments… Pensava, i encara penso. Per què ha de ser tan complicat quan en realitat no ho és?