26.3.09
26/03/09
Asfixiada, cansada, dolguda i traida. M'han enganyat parlant-me de princeses, de nens feliços i de governants justos. M'han enganyat quan m'han fet creure que el nostre és el millor indret del món i la nostra la gent més tolerants.
M'he descobert avui, i alguns podràn retreure'm que ja vaig tard; m'he descobert avui com a producte, com a màteria, com a objecte que pot ser comprat o venut. M'he descobert en una societat que tant sols em vol per treballar, puig aquell que no treballa no serà ben rebut, restara exclòs donat que qui no treballa, no cobra; i quI no cobra no viu perquè no cobra, per tant no consum. I, oh déu meu (que ja saps que no existeixes), m'has fet craure al mig d'un món on qui no consum no és. S'han perdut els valors que potser dubtaria que existissin de no ser per les grans gestes d'aquells que encara intenten canviar aquesta cosa que anomanem llar, poble, país potser, nació alguns, món la majoria.
Cansada estic d'aquest mòn de la pela que per sort o per desgràcia m´és difícil d'ignorar... amb les galtes xopes de llàgrimes provaré de somriure al germà, però no per a dir-li que tot això és perfecte, no per a dir-li que el nostre és el millor sistema del món, no per a dir-li tampoc que el nostre és el millor sistema possible... No. Li somriure per dir-li que en mi, i crec que en molts, encara hi resta esperança. L'esperança de saber que l'home és l'home i n'hi ha que essent homes és creuren déu... Però ni l'home més gran del món podrà aturar l'atac d'un poble únit.
Andilla
5.10.08
LOS ANUNCIOS: UN EXCESO QUE YA NO ES TAN RENDIBLE
Los anuncios son muy comunes en nuestros televisores. Es un método publicitario para poder conseguir que la gente compre determinados productos, pero también se podría hacer referencia a ellos como elementos de tortura.
«
http://espana.barrapunto.com/es/08/05/06/2211225.shtml
Cuando emitieron en TVE la película de Hellboy, un crítico de la televisión apuntó que había sido una “tortura” intentar ver la película por la gran cantidad de anuncios y las largas pausas que se habían hecho después de ver un máximo de cinco escenas. Lo peor es que si uno acababa el artículo, el señor decía que muchas empresas no creen que las películas sean el lugar más adecuado para poner sus anuncios. Las películas ya no son rendibles para los que quieren poner sus anuncios.
Así pues, ¿no sería más ético que nos dejaran ver la película en paz, ser más legales y ahorrarse el dinero que invierten en los anuncios?